Seleccionar página

TOTES LES VEUS EN UNA

por | REFLEXIONS

Terra baixa, d’Ángel Guimerà, és l’obra de teatre més traduïda i representada de tota la literatura catalana. Es tracta d’un drama rural on tots els elements que hi apareixen estan carregats de simbolisme, representa la lluita entre la llum i l’ombra, com en la nostra pròpia vida.

Començant pels personatges. El Manelic, el protagonista, un home senzill que representa la puresa, la bondat, un pastor que viu a la muntanya (la terra alta), lliure de tota corrupció. La Marta, una noia de la terra baixa, que des de molt jove es veu obligada a mantenir relacions íntimes amb el propietari cacic, el Sebastià, el qual representa el poder, l’autoritat i acaba sent el llop que el Manelic matarà perquè triomfi l’amor pur i lliure.
La Marta troba en l’amor de Manelic la força per alliberar-se, deixar de ser submisa i no ser dependent de Sebastià.


Lluís Homar, en l’última adaptació d’aquesta obra, ens mostra tots els personatges amb una sola veu, la seva. Un monòleg en el qual ballen les dualitats. Apareix el femení i el masculí, la puresa i la ferocitat, la llibertat i la imposició, l’autoritat i la submissió, la terra alta i la terra baixa… Tot contingut en una mateixa persona. I per si això no fos poc, en aquest muntatge han tingut la delicadesa d’incorporar la veu de Silvia Pérez Cruz, que et permet aconseguir aquesta emoció sublim, a la qual les paraules no tenen accés.

Aquesta és la gran veritat, «Tots som Un». Si aquesta obra ja tenia una força increïble tal com el seu autor la va escriure, imagineu veure un actor en escena representant totes les cares, totes les veus, totes les emocions, tots els sentiments… Així som nosaltres, en cadascun de nosaltres habiten tots els personatges. N’hi ha alguns que formen part de la nostra llum i uns altres que representen la nostra ombra, però no per això hem de menysprear-los, sinó tot el contrari, els que són en l’ombra han de veure la llum.
Per aconseguir apropar-nos més a aquesta llum, anem tallant amb lligams, acceptant la nostra ombra i agraint a tots aquells que es creuen en el nostre camí la possibilitat que ens donen de veure’ns reflectits en ells, com en un mirall.

Gràcies per aquesta obra d’art en majúscules.

Articles similars

PROFESSIONS REPARADORES

PROFESSIONS REPARADORES

Què s'amaga darrere de la nostra professió? Moltes vegades, a través de les professions, sense adonar-nos-en, estem reparant un programa heretat dels nostres ancestres.En quantes famílies es dóna la tradició d'advocats, metges, mestres...? L'avi, el pare, el fill, amb...

EMOCIONS CONEGUDES, LA CLAU DEL CANVI

EMOCIONS CONEGUDES, LA CLAU DEL CANVI

Som éssers únics, cadascun de nosaltres. Irrepetibles. Cossos d'informació, amb les nostres percepcions. I solament nosaltres estem capacitats per saber què ens passa. Podem compartir les nostres vivències i emocions, però ningú serà capaç d'experimentar el que...

OBESITAT I SOBREPÈS: REFLEXIONS DE PES

OBESITAT I SOBREPÈS: REFLEXIONS DE PES

Després de les vacances, dels excesos i desequilibris en el menjar tan generalitzats, tots tenim bons propòsits per reestablir rutines més saludables. Potser un dels més habituals sigui: "faré dieta". És evident que seguir una dieta equilibrada és molt important per...