Terra baixa, d’Ángel Guimerà, és l’obra de teatre més traduïda i representada de tota la literatura catalana. Es tracta d’un drama rural on tots els elements que hi apareixen estan carregats de simbolisme, representa la lluita entre la llum i l’ombra, com en la nostra pròpia vida.
Començant pels personatges. El Manelic, el protagonista, un home senzill que representa la puresa, la bondat, un pastor que viu a la muntanya (la terra alta), lliure de tota corrupció. La Marta, una noia de la terra baixa, que des de molt jove es veu obligada a mantenir relacions íntimes amb el propietari cacic, el Sebastià, el qual representa el poder, l’autoritat i acaba sent el llop que el Manelic matarà perquè triomfi l’amor pur i lliure.
La Marta troba en l’amor de Manelic la força per alliberar-se, deixar de ser submisa i no ser dependent de Sebastià.
Lluís Homar, en una adaptació d’aquesta obra, ens mostra tots els personatges amb una sola veu, la seva. Un monòleg en el qual ballen les dualitats: el femení i el masculí, la puresa i la ferocitat, la llibertat i la imposició, l’autoritat i la submissió, la terra alta i la terra baixa… Tot contingut en una mateixa persona. I per si això no fos poc, en aquest muntatge han tingut la delicadesa d’incorporar la veu de Silvia Pérez Cruz, que et permet aconseguir aquesta emoció sublim, a la qual les paraules no tenen accés.
Començant pels personatges. El Manelic, el protagonista, un home senzill que representa la puresa, la bondat, un pastor que viu a la muntanya (la terra alta), lliure de tota corrupció. La Marta, una noia de la terra baixa, que des de molt jove es veu obligada a mantenir relacions íntimes amb el propietari cacic, el Sebastià, el qual representa el poder, l’autoritat i acaba sent el llop que el Manelic matarà perquè triomfi l’amor pur i lliure.
La Marta troba en l’amor de Manelic la força per alliberar-se, deixar de ser submisa i no ser dependent de Sebastià.
Lluís Homar, en una adaptació d’aquesta obra, ens mostra tots els personatges amb una sola veu, la seva. Un monòleg en el qual ballen les dualitats: el femení i el masculí, la puresa i la ferocitat, la llibertat i la imposició, l’autoritat i la submissió, la terra alta i la terra baixa… Tot contingut en una mateixa persona. I per si això no fos poc, en aquest muntatge han tingut la delicadesa d’incorporar la veu de Silvia Pérez Cruz, que et permet aconseguir aquesta emoció sublim, a la qual les paraules no tenen accés.
Aquesta és la gran veritat, “Tots som Un”. Si aquesta obra ja tenia una força increïble tal com el seu autor la va escriure, imagineu veure un actor en escena representant totes les cares, totes les veus, totes les emocions, tots els sentiments… Així som nosaltres, en cadascun de nosaltres habiten tots els personatges. N’hi ha alguns que formen part de la nostra llum i uns altres que representen la nostra ombra, però no per això hem de menysprear-los, sinó tot el contrari, els que són en l’ombra han de veure la llum.
Per aconseguir apropar-nos més a aquesta llum, anem desfent nusos, acceptant la nostra ombra i agraint a totes les persones que es creuen a la nostra vida la possibilitat que ens donen de veure’ns-hi reflectits, com en un mirall.
Gràcies per aquesta obra d’art en majúscules.
Gràcies per aquesta obra d’art en majúscules.
