Què s’amaga darrere de la nostra professió? Moltes vegades, a través de les professions, sense adonar-nos-en, estem reparant un programa heretat dels nostres ancestres.
En quantes famílies es dóna la tradició d’advocats, metges, mestres…? L’avi, el pare, el fill, amb el mateix ofici. De fet, no hi ha cap problema a tenir la mateixa professió que els teus pares o avis, sempre que en gaudeixis i t’hi guanyis la vida. Però quan vius aquesta feina com un esforç i no et permet guanyar-te la vida (perquè és precària o bé perquè et costa demanar diners com a retribució), cal buscar quin conflicte representa per poder tallar amb el programa que està condicionant la teva vida.
Hi ha molta gent que neix amb una vocació (del llatí vocare, “ser cridat”). Qui crida? Potser el clan? Però quin és el sentit d’aquesta crida? Aquesta crida amaga el desig dels ancestres d’un canvi en la informació viscuda. “Cridar” l’escollit perquè repari els conflictes no resolts fins al moment. Per això, quan analitzem el Transgeneracional, tenim en compte les professions com a indicador d’allò que el client pot estar reparant.
En quantes famílies es dóna la tradició d’advocats, metges, mestres…? L’avi, el pare, el fill, amb el mateix ofici. De fet, no hi ha cap problema a tenir la mateixa professió que els teus pares o avis, sempre que en gaudeixis i t’hi guanyis la vida. Però quan vius aquesta feina com un esforç i no et permet guanyar-te la vida (perquè és precària o bé perquè et costa demanar diners com a retribució), cal buscar quin conflicte representa per poder tallar amb el programa que està condicionant la teva vida.
Hi ha molta gent que neix amb una vocació (del llatí vocare, “ser cridat”). Qui crida? Potser el clan? Però quin és el sentit d’aquesta crida? Aquesta crida amaga el desig dels ancestres d’un canvi en la informació viscuda. “Cridar” l’escollit perquè repari els conflictes no resolts fins al moment. Per això, quan analitzem el Transgeneracional, tenim en compte les professions com a indicador d’allò que el client pot estar reparant.
A tall d’exemple, trobem qui repara conflictes del clan relacionats amb herències o espolis (banquers…), amb abandonaments (assistents socials…), amb separacions (sastres o modistes…), amb falta d’educació o coneixement (mestres…), amb l’autoritat (policies…), amb injustícies (advocats…), amb la família (cuiners, forners…), amb falta d’aliment (agricultors…), amb la mare (químics…), amb el pare (informàtics…), amb la falta d’informació (periodistes…), amb el reconeixement (polítics…)… Són alguns exemples generals que ens poden servir com a punt de partida, però sempre hem de tenir en compte la història personal del client.
Per tant, el més saludable seria poder desenvolupar aquesta vocació interna d’un mateix, aquesta vocació que la vida et crida a ser, podríem anomenar-la la vocació de la nostra essència (“missió espiritual”, segons Eric Barone), que solament pots aconseguir sent fidel a tu mateix, sent coherent, lliure dels condicionants del teu clan.
Quan aconsegueixes aquesta vocació interior lliure, observes que fas la teva feina gaudint, amb passió i alegria, de tal manera que fins i tot pagaries per fer-la, i que, mentre treballes, el temps passa i ni te n’adones; comproves que no hi ha esforç, sinó que et surt de dins, i el més emocionant és que la gent se t’apropa per poder-ho compartir.
En aquest enllaç podeu veure el vídeo d’Eric Barone (terapeuta akàshic), titulat MISSIÓ ESPIRITUAL, VOCACIÓ I PROFESSIÓ.
