A principi dels anys 70, Fritz Perls (creador de la Gestalt), Milton H. Erikson (hipnoterapeuta) i Virginia Satir (terapeuta familiar) van inspirar Richard Bandler (terapeuta gestalt, matemàtic i informàtic) i John Grinder (psicolingüista) per crear un mètode estructurat que estudiés la manera com aprenem, com actuem i com organitzem la informació que ens arriba de l’exterior en el nostre interior. A partir dels patrons que utilitzaven aquests tres especialistes en comunicació, van crear el que es defineix com “l’estudi de l’experiència subjectiva”.
La Programació Neurolingüística (PNL) estudia la manera que tenim d’organitzar les nostres experiències sensorials, emocionals i lingüístiques, i com aquestes influeixen en la nostra evolució personal i professional.
PROGRAMACIÓ: com ens estructurem? És la manera que triem per organitzar les nostres idees o pensaments per aconseguir un resultat;
NEURO: com funcionem? És la forma que tenim de relacionar-nos amb el món, ja que tota experiència és el resultat de processar neurològicament les percepcions internes o representacions que fem de la realitat, així com les percepcions externes que recollim a través dels sentits;
LINGÜÍSTICA: com ens expressem? Indica que usem el llenguatge per ordenar els nostres pensaments i conductes, i per comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
La PNL és una eina molt útil per afavorir la presa de consciència en qualsevol procés de salut. Tot allò que la persona mostra o expressa externament ens portarà a descobrir de quina manera s’estructura internament. Es tracta de prendre consciència d’allò manifestat per donar la possibilitat de transformar el nostre mapa, les nostres percepcions, les nostres representacions internes. Aquest mètode ens permet desenvolupar capacitats d’observació i flexibilitat en la manera d’actuar, i ens capacita per obtenir els objectius desitjats, tant personals com professionals.
La Programació Neurolingüística (PNL) estudia la manera que tenim d’organitzar les nostres experiències sensorials, emocionals i lingüístiques, i com aquestes influeixen en la nostra evolució personal i professional.
PROGRAMACIÓ: com ens estructurem? És la manera que triem per organitzar les nostres idees o pensaments per aconseguir un resultat;
NEURO: com funcionem? És la forma que tenim de relacionar-nos amb el món, ja que tota experiència és el resultat de processar neurològicament les percepcions internes o representacions que fem de la realitat, així com les percepcions externes que recollim a través dels sentits;
LINGÜÍSTICA: com ens expressem? Indica que usem el llenguatge per ordenar els nostres pensaments i conductes, i per comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
La PNL és una eina molt útil per afavorir la presa de consciència en qualsevol procés de salut. Tot allò que la persona mostra o expressa externament ens portarà a descobrir de quina manera s’estructura internament. Es tracta de prendre consciència d’allò manifestat per donar la possibilitat de transformar el nostre mapa, les nostres percepcions, les nostres representacions internes. Aquest mètode ens permet desenvolupar capacitats d’observació i flexibilitat en la manera d’actuar, i ens capacita per obtenir els objectius desitjats, tant personals com professionals.
Quan actuem ho fem segons la nostra percepció, fruit de la nostra història, la qual ha configurat el nostre mapa mental. No actuem sobre el món real, sinó en funció de les representacions mentals que en tenim. Moltes vegades entrem en conflicte amb els altres perquè no tenim en compte que la seva percepció del món és diferent. Construïm el record i l’estructura de l’experiència triant una informació determinada, que pot no ser la mateixa que ha triat l’altre. El nostre mapa ens determina la informació (ometent, generalitzant, distorsionant) i la filtra en funció dels nostres valors, creences, expectatives…
“Nuestra conducta es el resultado del estado en que nos encontramos. Si pudiera usted modificar dicho estado, cambiaría su comportamiento.
Si todo comportamiento es consecuencia del estado en que nos hallamos, no produciremos las mismas comunicaciones y conductas desde un estado que libere todos nuestros recursos, que desde un estado de impotencia. Entonces la pregunta siguiente es: ¿quién crea el estado en que nos hallamos? En el mismo podemos distinguir dos componentes principales: el primero, nuestras representaciones internas; el segundo, nuestras condiciones fisiológicas y el empleo que hagamos de ellas. El cómo y el porqué se representa uno las cosas, además del cómo y el qué se dice uno a sí mismo ante una situación dada, crean el estado en que se encuentra y, por tanto, los tipos de comportamiento que produce”. (ANTHONY ROBBINS)
