Parlant de les paraules, em ve de gust tornar a llegir Las palabras andantes d’Eduardo Galeano. Uns textos plens de paraules, fantasia, somnis, desitjos, històries… Una joia per somiar despert, ple de “finestres” per poder tenir una altra visió de la vida… Amb unes il·lustracions de J. Borges, que ens permeten anar més enllà de les paraules, i submergir-nos en un món màgic…
Galeano ens parla de les paraules, la memòria, la música, la mort, l’art, la dona, la ciutat, l’arribada, la partida, la mar, el cos, l’herència, la por, la utopia… Aquestes paraules errants que ens parlen de la nostra vida…
Aquí us en deixo un fragment perquè pugueu gaudir-ne…
Galeano ens parla de les paraules, la memòria, la música, la mort, l’art, la dona, la ciutat, l’arribada, la partida, la mar, el cos, l’herència, la por, la utopia… Aquestes paraules errants que ens parlen de la nostra vida…
Aquí us en deixo un fragment perquè pugueu gaudir-ne…
Ventana sobre la palabra (IV)
A veces, ella abre las cajas y las pone boca abajo sobre la mesa, para que las palabras se mezclen como quieran. Entonces, las palabras le cuentan lo que ocurre y le anuncian lo que ocurrirá.”
