Ja fa temps que, pels volts de Nadal, a Barcelona, es representa “El petit príncep: El musical”, basat en el text de Saint-Exupéry; aquesta obra mestra de la literatura, sempre actual, que ens permet recordar el nen que tots portem dins.
Per uns dies, en aquestes dates, i concretament la nit de Reis, ens permetem viure la il·lusión a través dels ulls dels nostres fills. Per uns dies, apareix el nostre nen interior…, aquest nen tan oblidat durant l’any, perquè com a adults no vivim amb el cor, sinó amb el cap.
Per uns dies, en aquestes dates, i concretament la nit de Reis, ens permetem viure la il·lusión a través dels ulls dels nostres fills. Per uns dies, apareix el nostre nen interior…, aquest nen tan oblidat durant l’any, perquè com a adults no vivim amb el cor, sinó amb el cap.
Ens vénen molt bé les paraules de la guineu: “Solament s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.
De vegades tenim por de deixar sortir aquest nen interior perquè en algun moment es va sentir ferit i se sent vulnerable. I com a adults no acceptem la vulnerabilitat. Ens eduquen per ser forts, capaços, controladors… i no ens adonem de tot el que hem anat perdent pel camí.
De vegades tenim por de deixar sortir aquest nen interior perquè en algun moment es va sentir ferit i se sent vulnerable. I com a adults no acceptem la vulnerabilitat. Ens eduquen per ser forts, capaços, controladors… i no ens adonem de tot el que hem anat perdent pel camí.
Amb aquestes paraules comença El petit príncep:
“A LEON WERTH
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin.) Doncs corregeixo la dedicatòria:
A Léon Werth
quan era petit.”
Com a adults, moltes vegades ens limitem i limitem els nostres fills. Ells ens ensenyen a viure la vida amb llibertat, amb il·lusió, amb màgia, amb somnis…, i ens ajuden a recordar el nen que hi ha dins nostre.
Dono gràcies als meus fills per tots els aprenentatges que em regalen cada dia.
Dono gràcies als meus fills per tots els aprenentatges que em regalen cada dia.
