Per començar, un aclariment. En la nostra societat hi ha diversos models de família (nuclear, extensa, monoparental, de mare soltera, de pares separats…). Quan fem l’estudi del Transgeneracional, tenim en compte la funció materna i paterna, però independentment que sigui un home, una dona o una institució qui les exerceixi. Per aquesta raó, distingim entre funció paterna i pare.
A tall d’exemple, tenim el cas d’un fill home que, sense pare o amb pare absent, es converteix en el rei de casa seva perquè no té un pare que li posi límits. En aquesta situació, també pot succeir que la mare, per falta d’un mascle alfa a casa, projecti sobre el seu fill home totes les seves necessitats com a dona i el castri. De vegades es converteixen en homes amb carència afectiva, amb addiccions…
Darrere d’una funció paterna no exercida, sovint trobem fills irresponsables, immmadurs, incapaços de sortir del recer de les seves mares, d’independitzar-se…, en poques paraules, incapaços de responsabilitzar-se de la seva vida.
Moltes vegades, per determinar l’origen d’un conflicte o malaltia, ens ajuda recórrer a la simbologia. En aquest cas, alguns símbols que relacionem amb la funció paterna són el sol, el pa (gluten), l’or…; el cap, les mans…; les obligacions, l’autoritat…
Com sempre, es tracta d’estirar el fil, per arribar a descobrir què s’amaga darrere de cada història.
Feliç funció paterna!