Aquesta emoció que ens desequilibra, que ens desborda, que ens enfonsa… i que es repeteix una vegada i una altra en la nostra vida, és la clau que obre la porta a la nostra ombra. Per a nosaltres és una emoció massa coneguda. Freqüenta la nostra vida com si algú l’hagués convidada, i és clar que no hem estat nosaltres. Hem de tractar-la com una joia, perquè ens permetrà arribar fins al punt de partida, fins a l’origen. 

Tenim tendència a voler fer desaparèixer les emocions pertorbadores, però cada vegada que les evitem estem perdent l’oportunitat de transformar-les i així poder canviar la nostra vida. Les anem congelant i ens resulten molt pesades de suportar. Encara que ens sembli increïble, aquestes emocions són el punt de partida per poder viure la nostra pròpia vida, sense interferències d’informacions passades dels nostres ancestres. No estic parlant de sofrir. El sofriment no té cap sentit. Estic parlant d’aprofitar la informació que ens arriba per poder alliberar tot el que no s’ha alliberat fins al moment. Informació que ha estat present, potser durant dècades, en el nostre inconscient familiar o col·lectiu. Es tracta d’una emoció encapsulada que s’obre i ens permet tenir el poder de triar la vida que volem viure.

El joc consisteix a agafar aquesta emoció i observar el seu context. Quins elements provoquen aquesta emoció en mi? Qui intervé en aquesta situació? Quines paraules utilitzo amb aquesta emoció incorporada? (si és que puc parlar…) Quines paraules sento que em provoquen aquesta emoció? Quin gust, quina olor té aquesta emoció? On la sento en el cos? Em recorda situacions passades? On era? Amb qui?… Es tracta d’anar estirant el fil, que pot arribar fins al nostre arbre genealògic, per prendre consciència de tot el que amaga aquesta emoció. La presa de consciència permet un canvi de percepció. I, com a conseqüència d’això, aquesta emoció ja mai tornarà a ser igual i tindrem la possibilitat de noves emocions, desconegudes fins al moment.

Perdem càrrega i guanyem llibertat. Us ve de gust jugar?