Per definició, el SILENCI és l’absència de so, però com el percebem?
Encara que no en siguem conscients, vivim en un món ple de soroll. Aquest soroll exterior (trànsit, crits, màquines, música amb el volum ben fort…) acaba afectant el nostre interior (amb mal de cap, estrès, dolor…). El soroll ens envaeix, però ens hi acostumem. L’incorporem a la nostra vida sense adonar-nos-en. Per això, cada vegada més, es fan necessaris espais per aïllar-nos d’aquest soroll. Les meditacions, les relaxacions i estar en contacte amb la natura ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos per tal de conèixer-nos una mica millor.
Persones que parlen sense parar (què és el que no volen escoltar?) i persones que gairebé no parlen mai (què tenen por d’expressar?) són pols oposats del mateix conflicte: la COMUNICACIÓ.
A la televisió, estem farts de veure debats on tots els tertulians parlen alhora defensant la seva veritat (la seva percepció) per convèncer l’altre. No hi ha silenci per a la reflexió. Solament paraules i més paraules. Hi ha una necessitat de reconeixement que els impedeix compartir les seves visions i enriquir-se amb les opinions dels altres.
També coneixem el silenci que comparteixen dues persones que no tenen res a dir-se, o que no s’atreveixen a dir; aquest silenci incòmode que es pot tallar. És un silenci no buscat, sinó trobat, fruit del desgast, l’apatia, la por… És un silenci que necessita coratge, risc.
Has experimentat el SILENCI alguna vegada? Com el vius? Et sents a gust en silenci? T’incomoda?…
De la mateixa manera que el silenci en una partitura musical té el seu sentit per a la melodia, et convido a buscar aquest silenci que ens permet la comunicació amb nosaltres mateixos. Aquest silenci buscat, tan desitjable dins del nostre món. Aquest silenci que obre un mar de possibilitats, moltes de desconegudes, que enriquiran la nostra vida. Aquest silenci vital, moltes vegades oblidat.
PERMET QUE EL SILENCI ET PARLI
