El part és el moment en què físicament abandonem l’úter matern i tallem amb el cordó umbilical que ens ha unit a la nostra mare durant aproximadament nou mesos. Però hi ha moltes maneres de néixer. I ara veurem quina informació descobrim al darrere de cada una d’aquestes maneres…
PART RÀPID: Està relacionat amb grans dosis d’energia. Hi ha pressa per abandonar l’úter de la mare o de la mare per deixar sortir el bebè.
Moltes vegades trobem persones que són impacients, que van sempre corrents, amb presses, que són nervioses, fins i tot hiperactives…
PART LENT: Hi ha una resistència a deixar anar. La mare no està preparada per separar-se del seu fill/a.
Són persones lentes, que viuen qualsevol procés com si fos una eternitat. També tenen la sensació d’alentir els processos dels altres. Tenen parelles que les retenen. Tot es perllonga més del necessari a les seves vides.
PART INDUÏT: És un part provocat. Això representa una certa tonalitat d’apatia. No hi ha decisió de néixer. Són els altres els qui decideixen el naixement.
Per tant, són persones que sempre esperen que siguin els altres els que portin la iniciativa. Els costa molt començar, l’acció. Per això se senten indefensos, dependents d’altres.
AMB FÓRCEPS: Representa un part “forçat”.
Són persones que se sentiran forçades a fer coses, que no se senten autosuficients, ni lliures. Donen moltes voltes a les coses i viuen desconnectades de les seves emocions. També poden interpretar que qualsevol ajuda és perjudicial.
CESÀREA: Incisió quirúrgica en l’úter de la mare per a fer possible el naixement.
Hi ha la sensació d’impotència davant de la vida. Persones que se senten incapaces de decidir per elles mateixes i d’ocupar-se de les seves coses. Viuen la feina (escola…) com un sofriment. Els costa trobar el camí a la seva vida.
PREMATUR: L’emoció del bebè és “he de néixer ara” perquè hi ha la sensació de perill al ventre de la mare. Hi ha un sentiment de separació (la incubadora representa una doble separació).
Són persones que se senten soles, observades, jutjades i molt vulnerables.
DE NATGES: Relacionat amb la identitat: “He de mostrar qui sóc”. El bebè mostra el seu sexe perquè sigui evident i no hi hagi dubtes. És habitual quan els pares desitgen un fill d’un altre sexe (sexe contrariat). També pot indicar por d’avançar perquè hi ha una informació de perill per tot el que se li ha projectat.
Són persones que tenen por d’equivocar-se. Moltes vegades no acaben d’involucrar-se totalment i fan marxa enrere. Sovint els costa saber on van.
TRANSVERS: Quan el bebè té el cap cap a un costat del ventre de la mare i el cul cap a l’altra banda. Hi ha una impossibilitat de néixer perquè no està enfocat. Sensació de no voler néixer, negar-se a seguir el camí. Hi ha una negació de la responsabilitat.
Sovint són persones que senten que no segueixen la direcció que els agradaria. Se senten segurs actuant des de l’oposició. Tenen parelles, feines, situacions equivocades. Presenten confusió.
VOLTA DEL CORDÓ UMBILICAL: Moltes persones nascudes amb voltes del cordó umbilical senten que són un destorb. Hi ha una memòria que els diu que el cordó volia ofegar-les, com si la mare les volgués sacrificar. Sensació d’ofec. Són persones que viuen la intimitat com a perillosa, les relacions les asfixien. Són resolutives en moments de crisi perquè en depèn la seva vida.
DIFICULTAT RESPIRATÒRIA: Una dificultat respiratòria comporta una emoció de ràbia. El bebè sent que la seva mare no ha col·laborat amb ell en el moment del part. Sent manca d’espai vital i dificultat per viure el que vol viure.
ICTERÍCIA: Presència de bilirrubina (color groguenc de la pell) perquè el fetge no pot eliminar-la. Representa ràbia de la mare. Per al bebè, l’aliment emocional de la mare és tòxic. Pot haver-hi sentiments de rancor.
PLACENTA: És l’òrgan efímer que proporciona al bebè l’aliment i l’oxigen necessari perquè pugui viure i créixer a l’úter de la mare.
- PLACENTA PRÈVIA: Quan la placenta se situa al coll de l’úter i impedeix la sortida del fetus. El sentit biològic és protegir el bebè d’una agressió externa (noció de violació): “protegir el bebè de la intrusió paterna…”, “protegir el bebè del perill de l’exterior…”. Pot ser que darrere d’aquest tipus de naixement hi hagi una sensació d’haver-se de protegir de les agressions.
- DESPRENDIMENT DE PLACENTA: És quan la placenta es desprèn de l’úter prematurament, i deixa el bebè sense aliment. Hi ha una separació entre la mare i el bebè. Pot ser que la mare senti que és tòxica per al bebè o que tingui por de fer-li mal. Inconscientment provoca el desprendiment per afavorir la vida del fill/a. Poden ser persones que no sentin el suport dels altres, que se sentin soles per afrontar la vida.
- DESPRENDIMENT TARDÀ DE PLACENTA: És quan, després del part, la placenta triga a desprendre’s. Pot ser que hi hagi una necessitat de la mare de protegir i alimentar el bebè durant més temps. Poden ser persones dependents, que necessiten sempre el suport d’algú per poder afrontar la vida, ja que soles se senten incapaces.
Observem que totes aquestes dificultats en el moment del part tenen el seu origen en el Projecte Sentit i en el Transgeneracional. Per això és tan interessant revisar aquesta informació per poder viure el part i el naixement de forma natural (sense condicionants previs).