Hem començat l’estiu amb una onada de calor. Estem amb una temperatura ambiental força extrema. Solament busquem la manera de refrescar-nos per suportar millor la situació. Els metges ens recomanen beure molta aigua, evitar l’exposició al sol durant les hores de màxima intensitat… tot per evitar cops de calor, situacions de deshidratació i insolació.
Sentir calor en aquests moments és molt normal i es tracta d’una temperatura compartida. Però què passa quan sentim calor, fogots… en moments que no fa calor? En aquest cas, ja no es tracta d’una calor natural, sinó d’una calor generada biològicament pel nostre cos.
Un exemple d’aquesta calor autogenerada el trobem en algunes dones durant la menopausa. Es tracta dels famosos “fogots” que tant les incomoden; aquesta sensació de calor corporal intensa que pot implicar suors i enrogiment de la pell, sobretot de la part alta del tòrax, coll i cap. Quan aquests fogots són molt freqüents, la dona pot sentir-se més cansada, irritable, ansiosa i també pot ser que tingui dificultat per agafar el son.
Però no totes les dones tenen fogots durant la menopausa. Es presenten en aquelles dones que viuen la menopausa com una etapa vital que les invalida com a dones, senten que deixen de ser la dona que fins al moment han estat i tot el que aquesta emoció comporta. La por d’envellir, de deixar de ser desitjable (falta de calor del mascle), de perdre facultats…; entren en la creença que “tot passat va ser millor” i inconscientment cerquen la calor perduda. El seu cos ho manifesta en forma de fogots.
Una altra de les manifestacions físiques d’aquesta calor és la febre. El conflicte que hi ha darrere d’un procés febril és: “no tinc l’escalfor que necessito” i una emoció d’enuig associada a aquesta carència. Amb la febre el que fem és compensar aquesta falta de calor (falta d’amor, cura, abraçades…) generant la pujada de la temperatura corporal. Com que sentim que no rebem l’amor que necessitem, nosaltres mateixos ens donem calor (febre).
Segons la Biodescodificació, en termes generals, quan el nostre cos manifesta calor, ens indica que hi ha ira reprimida, conseqüència d’un conflicte de separació, de falta de calor humana. El sentit biològic d’aquesta calor que el nostre cos genera és poder compensar la manca d’amor que experimentem.
Com sempre, hem de trobar en quin moment es va generar aquesta carència emocional, aquesta falta d’amor, aquesta falta de calor… per poder transformar aquesta emoció i permetre una altra percepció de la realitat.
Sentir calor en aquests moments és molt normal i es tracta d’una temperatura compartida. Però què passa quan sentim calor, fogots… en moments que no fa calor? En aquest cas, ja no es tracta d’una calor natural, sinó d’una calor generada biològicament pel nostre cos.
Un exemple d’aquesta calor autogenerada el trobem en algunes dones durant la menopausa. Es tracta dels famosos “fogots” que tant les incomoden; aquesta sensació de calor corporal intensa que pot implicar suors i enrogiment de la pell, sobretot de la part alta del tòrax, coll i cap. Quan aquests fogots són molt freqüents, la dona pot sentir-se més cansada, irritable, ansiosa i també pot ser que tingui dificultat per agafar el son.
Però no totes les dones tenen fogots durant la menopausa. Es presenten en aquelles dones que viuen la menopausa com una etapa vital que les invalida com a dones, senten que deixen de ser la dona que fins al moment han estat i tot el que aquesta emoció comporta. La por d’envellir, de deixar de ser desitjable (falta de calor del mascle), de perdre facultats…; entren en la creença que “tot passat va ser millor” i inconscientment cerquen la calor perduda. El seu cos ho manifesta en forma de fogots.
Una altra de les manifestacions físiques d’aquesta calor és la febre. El conflicte que hi ha darrere d’un procés febril és: “no tinc l’escalfor que necessito” i una emoció d’enuig associada a aquesta carència. Amb la febre el que fem és compensar aquesta falta de calor (falta d’amor, cura, abraçades…) generant la pujada de la temperatura corporal. Com que sentim que no rebem l’amor que necessitem, nosaltres mateixos ens donem calor (febre).
Segons la Biodescodificació, en termes generals, quan el nostre cos manifesta calor, ens indica que hi ha ira reprimida, conseqüència d’un conflicte de separació, de falta de calor humana. El sentit biològic d’aquesta calor que el nostre cos genera és poder compensar la manca d’amor que experimentem.
Com sempre, hem de trobar en quin moment es va generar aquesta carència emocional, aquesta falta d’amor, aquesta falta de calor… per poder transformar aquesta emoció i permetre una altra percepció de la realitat.
