Es podria podria dir que, a través de la vista, percebem gran part de la informació que arriba a nosaltres. I, a partir de la frase “una imatge val més que mil paraules”, es dedueix la importància que té avui dia el sentit de la vista en la nostra societat.
Quan abordem un problema de visió, sabem que està relacionat amb una emoció de por. La persona que té afectada la vista és perquè viu en un estat d’alerta i vigilància permanent, perquè sent que el perill està present. Normalment aquest conflicte de por en la visió es produeix a causa del que no aconseguim veure o per repetició de conflictes que veiem i no volem veure.
A continuació exposo què s’amaga darrere de les patologies de la vista més freqüents:
- la MIOPIA: “Hi veig bé de prop”, perquè el perill el tinc a prop, o “no hi veig bé de lluny”, que denota que no vull veure el que hi ha més lluny, no vull veure el futur.
- la HIPERMETROPIA: “Hi veig bé de lluny”, indica que es percep el perill lluny en temps o en espai, o “no veig bé de prop”, és a dir, no vull veure el que està al meu al voltant, prop de mi.
- l’ASTIGMATISME: Es produeix una alteració de la visió perifèrica, és a dir, “vull transformar una part de la realitat, deformo la realitat”.
- la PRESBÍCIA o VISTA CANSADA: Es redueix el poder d’acomodació de l’ull, la qual cosa provoca una dificultat per enfocar de prop. “No tinc visió de prop”, és a dir, no vull veure el que tinc davant: “què passarà ara que vaig a…?” Hi ha un rebuig a acomodar-se.
- el GLAUCOMA: En augmentar el líquid intraocular, es produeix l’efecte lupa. L’emoció que amaga és: “vull apropar alguna cosa” o “se m’ha escapat alguna cosa per poc”.
- les CATARACTES: “No m’agrada el que tinc davant meu”, és a dir, el que veig no m’agrada i per això ho cobreixo amb una cortina, per ocultar-ho.
- l’ESTRABISME: És un problema muscular (desvalorització) que impedeix fixar la mirada de tots dos ulls en un punt. Els ulls enfoquen cadascun en una direcció per no veure alguna cosa que no ha de ser vista.
- la CONJUNTIVITIS: Es relaciona amb una actitud d’enuig i frustració relacionat amb allò que s’està veient.
- la CEGUESA: el seu sentit biològic és fugir del perill en el camp visual. Conflicte d’estruç (amagar-se per no afrontar el perill).
Com sempre, cal tenir en compte des de quan la persona presenta aquesta patologia i analitzar la situació que la va desencadenar, per així poder portar a aquest moment una nova informació que permeti que la persona el pugui viure amb amor i no amb por.
