Em dic Eva Camarena i faig el que més m'agrada: ajudar les persones perquè prenguin consciència de la vida que estan vivint, i acompanyar-les perquè visquin la vida que volen viure.

La meva feina consisteix a facilitar les eines perquè les persones s'adonin de la situació emocional que estan vivint en el moment que apareix un símptoma, una malaltia o un conflicte, i entenguin que aquesta situació té una relació directa amb la seva història i la dels seus antecessors en el clan familiar.   

Tota la informació que heretem dels nostres pares, avis... (estudi del transgeneracional) com també la situació viscuda abans de ser concebuts i durant la gestació (estudi del projecte sentit) ens condiciona la vida. 

El nostre ADN conserva empremtes d'aquestes vivències, de tal manera que repetim situacions, símptomes, malalties, conflictes, creences..., dit d'una altra manera, reproduïm un programa. Entendre aquesta herència ens permet entendre la nostra realitat i deixar de repetir programes transmesos de generació en generació. Deixant de banda creences limitants adquirides, obrim la porta a les infinites possibilitats que la vida ens ofereix.

                                                                            

Com que "tot depèn dels ulls amb què es mira", el meu objectiu és que les persones aconsegueixin una nova percepció de la seva realitat i que no perdin la salut en l'intent de canviar-la. L'esforç i el sofriment no són bons companys de viatge.

El moment més màgic: quan t'adones que el/la responsable de la teva vida ets tu.

T'acompanyo a descobrir tots aquells regals que no ets capaç de veure, però que t'estan esperant. 

Pren la ferma decisió de crear la teva realitat més desitjada.

TOT DEPÈN DE TU!

                                                                                         

PROFESSIONS REPARADORES

Què s'amaga darrere de la nostra professió? Moltes vegades, a través de les professions, sense adonar-nos-en, estem reparant un programa heretat dels nostres ancestres.

En quantes famílies es dóna la tradició d'advocats, metges, mestres...? L'avi, el pare, el fill, amb el mateix ofici. De fet, no hi ha cap problema a tenir la mateixa professió que els teus pares o avis, sempre que en gaudeixis i t'hi guanyis la vida. Però quan vius aquesta feina com un esforç i no et permet guanyar-te la vida (perquè és precària o bé perquè et costa demanar diners com a retribució), cal buscar quin conflicte representa per poder tallar amb el programa que està condicionant la teva vida.

Hi ha molta gent que neix amb una vocació (del llatí vocare, "ser cridat"). Qui crida? Potser el clan? Però quin és el sentit d'aquesta crida? Aquesta crida amaga el desig dels ancestres d'un canvi en la informació viscuda. "Cridar" l'escollit perquè repari els conflictes no resolts fins al moment. Per això, quan analitzem el Transgeneracional, tenim en compte les professions com a indicador d'allò que el client pot estar reparant.

A tall d'exemple, trobem qui repara conflictes del clan relacionats amb herències o espolis (banquers...), amb abandonaments (assistents socials...), amb separacions (sastres o modistes...), amb falta d'educació o coneixement (mestres...), amb l'autoritat (policies...), amb injustícies (advocats...), amb la família (cuiners, forners...), amb falta d'aliment (agricultors...), amb la mare (químics...), amb el pare (informàtics...), amb la falta d'informació (periodistes...), amb el reconeixement (polítics...)... Són alguns exemples generals que ens poden servir com a punt de partida, però sempre hem de tenir en compte la història personal del client.

Per tant, el més saludable seria poder desenvolupar aquesta vocació interna d'un mateix, aquesta vocació que la vida et crida a ser, podríem anomenar-la la vocació de la nostra essència ("missió espiritual", segons Eric Barone), que solament pots aconseguir sent fidel a tu mateix, sent coherent, lliure dels condicionants del teu clan.

Quan aconsegueixes aquesta vocació interior lliure, observes que fas la teva feina gaudint, amb passió i alegria, de tal manera que fins i tot pagaries per fer-la, i que, mentre treballes, el temps passa i ni te n'adones; comproves que no hi ha esforç, sinó que et surt de dins, i el més emocionant és que la gent se t'apropa per poder-ho compartir. 

En aquest enllaç podeu veure el vídeo d'Eric Barone (terapeuta akàshic), titulat MISSIÓ ESPIRITUAL, VOCACIÓ I PROFESSIÓ

https://www.youtube.com/watch?v=PF_9nD26Z1M

EMOCIONS CONEGUDES, LA CLAU DEL CANVI

Som éssers únics, cadascun de nosaltres. Irrepetibles. Cossos d'informació, amb les nostres percepcions. I solament nosaltres estem capacitats per saber què ens passa. Podem compartir les nostres vivències i emocions, però ningú serà capaç d'experimentar el que nosaltres sentim.

Posem noms a les emocions i creiem que així estem parlant del mateix, però cadascú viu aquesta emoció des d'una tonalitat diferent, la seva pròpia, la derivada de tota la seva trajectòria vital. És lògic que si la història que cadascú porta a sobre és diferent, també sigui diferent l'emoció viscuda.

Aquesta emoció que ens desequilibra, que ens desborda, que ens enfonsa... i que es repeteix una vegada i una altra en la nostra vida, és la clau que obre la porta a la nostra ombra. Per a nosaltres és una emoció massa coneguda. Freqüenta la nostra vida com si algú l'hagués convidada, i és clar que no hem estat nosaltres. Hem de tractar-la com una joia, perquè ens permetrà arribar fins al punt de partida, fins a l'origen. 

Tenim tendència a voler fer desaparèixer les emocions pertorbadores, però cada vegada que les evitem estem perdent l'oportunitat de transformar-les i així poder canviar la nostra vida. Les anem congelant i ens resulten molt pesades de suportar. Encara que ens sembli increïble, aquestes emocions són el punt de partida per poder viure la nostra pròpia vida, sense interferències d'informacions passades dels nostres ancestres. No estic parlant de sofrir. El sofriment no té cap sentit. Estic parlant d'aprofitar la informació que ens arriba per poder alliberar tot el que no s'ha alliberat fins al moment. Informació que ha estat present, potser durant dècades, en el nostre inconscient familiar o col·lectiu. Es tracta d'una emoció encapsulada que s'obre i ens permet tenir el poder de triar la vida que volem viure.

El joc consisteix a agafar aquesta emoció i observar el seu context. Quins elements provoquen aquesta emoció en mi? Qui intervé en aquesta situació? Quines paraules utilitzo amb aquesta emoció incorporada? (si és que puc parlar...) Quines paraules sento que em provoquen aquesta emoció? Quin gust, quina olor té aquesta emoció? On la sento en el cos? Em recorda situacions passades? On era? Amb qui?... Es tracta d'anar estirant el fil, que pot arribar fins al nostre arbre genealògic, per prendre consciència de tot el que amaga aquesta emoció. La presa de consciència permet un canvi de percepció. I, com a conseqüència d'això, aquesta emoció ja mai tornarà a ser igual i tindrem la possibilitat de noves emocions, desconegudes fins al moment.

Perdem càrrega i guanyem llibertat. Us ve de gust jugar?

TRANSGENERACIONAL

D'entrada, el més important per començar una visita és saber el motiu de consulta (diagnòstic mèdic, conflicte, símptoma...) per poder estirar el fil que ens portarà a conèixer la història emocional del nostre client. 

En tota consulta ens servim de dues eines fonamentals per trobar l'origen del conflicte que presenta el nostre client: el Transgeneracional i el Projecte Sentit.

L'estudi de l'arbre genealògic (Transgeneracional) ens ajuda a entendre quins programes dels nostres ancestres estem repetint a la nostra vida. Revisem aquells programes que ens limiten i que es manifesten en forma de símptomes, malalties o conflictes. En l'arbre podem trobar molta informació, i tota informació ens serà molt útil, però només ens centrarem en aquella informació que té relació amb el motiu de consulta. 

El fet de construir l'arbre ajuda a trobar informació guardada en secret durant generacions.

Per fer el nostre arbre genealògic necessitem:

• Dates de naixement (dd/mm/aaaa)
• Dates de defunció (dd/mm/aaaa)
• Dates rellevants per a la família (casaments, celebracions...)
• Noms
• Professions
• Avortaments, morts sobtades o prematures
• Malalties importants (sobretot les repetitives)
• Infidelitats, fills il·legítims... 
• Conflictes de diners, herències (persones desheretades...), negocis familiars...
• Abusos, violacions, morts, assassinats…
• Accidents

(Si no teniu familiars a qui preguntar detalls del vostre arbre, tingueu present que les dates es poden aconseguir a través del Registre Civil, on line, per telèfon o en persona, sense gaires dificultats).

PROJECTE SENTIT

Pel que fa al Projecte Sentit (Marc Fréchet), tenim en compte l'etapa que va des dels 9 mesos abans de la concepció fins als 3 anys. S'ha de tenir en compte que, perquè tingui lloc la concepció, hi ha d'haver un desig o un projecte conscient o inconscient. 

Aquell desig amb què vam ser concebuts i la situació que vivien els nostres pares en el moment de la concepció pot condicionar la nostra manera de ser i de viure.

Pel que fa al desig amb què vam ser concebuts: 

• Volien un nen o una nena? Embaràs desitjat, inesperat o forçat? Potser buscaven algú que es fes càrrec d'ells quan envellissin? Algú que continués el seu negoci familiar o professió? Algú que els fes companyia? Algú que solucionés els seus conflictes de parella?...

Pel que fa a la situació dels pares en el moment de la concepció:

• Estaven junts? Casats? Vivien a casa seva o a casa d'algú altre? Treballaven? Es podien mantenir econòmicament? Tenien conflictes de parella? Ja tenien altres fills?...

Al ventre de la mare enregistrem inconscientment tot allò que la mare sent i viu emocionalment i també els desitjos que el pare projecta sobre nosaltres. D'aquí la importància d'aquesta etapa en l'anàlisi de tot conflicte.

Un altre fet important a tenir present és el moment del part, ja que la manera com naixem ens condiciona la manera com afrontarem les situacions que es presentaran a la nostra vida. ("Digues com vas néixer i et diré com ets")

OBESITAT I SOBREPÈS: REFLEXIONS DE PES

Després de les festes nadalenques, i dels àpats abundants que comporten, tots tenim bons propòsits per al nou any que comença. Potser un dels més habituals sigui: "faré dieta".

És evident que seguir una dieta equilibrada és molt important per tenir una bona salut, però tots coneixem persones que segueixen una dieta molt saludable i, en canvi, pateixen sobrepès. I dic "pateixen" perquè moltes persones viuen el sobrepès com una creu i necessiten "paciència" per carregar-la.

"Fer dieta" no és gens fàcil, i menys per als reincidents, aquells que han intentat infinitat de dietes diferents per aconseguir perdre pes: la dieta de la carxofa, la de la llimona, la de la pinya...; baixa en proteïnes, baixa en hidrats de carboni... Per això, des d'aquí, m'agradaria oferir una altra perspectiva per abordar aquest tema.

Abans de començar una dieta, estaria ben plantejar-se quin és l'origen del nostre sobrepès. D'entrada, és evident que si mengem massa, podem començar per reduir la nostra ingesta. Però si no és així, haurem de buscar l'origen del nostre sobrepès en les nostres emocions i creences.

Aquí us deixo algunes reflexions sobre possibles causes del sobrepès:

"Carregues més pes del que pots suportar? Portes càrregues familiars o càrregues laborals?"

"Per a què necessites més volum? Per ser vist? Perquè et tinguin en compte? Per semblar més fort? Per no sentir-te inferior als altres? Et desvaloritzes?"

"Necessites tenir reserves perquè la teva sensació és de carència? Emmagatzemes per por que et falti?"

"Et sents abandonat i per això et protegeixes a tu mateix/a posant al teu cos més quilos (greixos o líquids)?"

Solament són algunes preguntes de mostra. 

AL·LÈRGIES RESPIRATÒRIES

La primavera és una de les estacions més esperades per a molts; els dies són més lluminosos, la naturalesa està en la seva màxima esplendor, tot floreix... Però és ara a la primavera quan comença un calvari per a uns altres: les al·lèrgies.

Una al·lèrgia és una resposta exagerada del nostre sistema immunitari a certes substàncies de l'entorn, normalment inofensives per a d'altres persones.

El sistema immunològic rep com una amenaça el primer contacte amb l'al·lergogen (substància que provoca la reacció al·lèrgica) i s'encarrega de produir anticossos (IgE). Aquests anticossos s'agrupen per respondre defensivament davant futures exposicions a l'al·lergogen. En aquesta primera fase del contacte no hi ha símptomes. A partir de la segona exposició, l'al·lergogen desencadena l'acció dels anticossos IgE i s'alliberen substàncies químiques (histamina) que el cos pot manifestar amb símptomes diversos: picor de nas i rinitis, congestió nasal, mucositat, esternuts, llagrimeig i coïssor als ulls, picor al paladar, gola i oïdes, tos, dificultat per respirar... Si aquests símptomes es mantenen durant dies, es tradueixen en cansament, cefalees, insomni... i impedeixen que les persones que els sofreixen puguin desenvolupar-se normalment en la seva vida.

Entenem els símptomes com les respostes/oportunitats que el nostre inconscient ens dóna davant d'un conflicte. Quan emmalaltim, el nostre cos ens demana descans, una pausa per poder reflexionar, prendre consciència del conflicte que estem vivint. No ens serveix pensar que la malaltia és alguna cosa externa i que no té res a veure amb nosaltres. Comprenem que darrere d'aquest símptoma/malaltia hi ha una informació que l'inconscient ens vol transmetre. 

En el cas de les al·lèrgies, la informació hem de buscar-la en el primer contacte amb l'al·lergogen, on es produeix tal impacte emocional, que l'inconscient, per protegir-nos, s'encarrega d'enregistrar tot el que envolta aquesta situació d'impacte, i per a això usa tots els sentits. De tal manera que, quan aquest al·lergogen es presenta davant nosaltres de nou, s'activa una resposta perquè siguem conscients que aquesta substància és l'element que ens connecta amb l'emoció oculta que no ens permetem expressar en la situació inicial.

Generalment les al·lèrgies respiratòries que apareixen a la primavera s'associen a la pol·linització. El pol·len simbolitza els amors i també la reproducció. Per aquesta raó, comprovem que moltes d'aquestes al·lèrgies estan relacionades amb històries de separacions amoroses, desacords afectius...

Per tractar una al·lèrgia, la solució no és apartar-nos de l'al·lergogen, sinó trencar l'associació que el nostre inconscient fa entre emoció oculta i al·lergogen. L'al·lergogen solament és l'àncora per arribar fins a la situació conflictiva no resolta.

AUDIO: "RELAJA TU CUERPO"

A tots ens agraden els moments de tranquil·litat, de pau i de calma, que ens permeten connectar amb nosaltres mateixos, amb la nostra essència. Una bona manera d'aconseguir-ho és relaxant el cos i la ment, per poder fluir i prendre consciència de les nostres sensacions, de les nostres emocions.   

Quan relaxem el cos i la ment, ens permetem el benestar. 

Deixa que la meva veu t'acompanyi uns minuts en aquesta relaxació, i dóna't permís per connectar amb el teu ésser interior.  

FORMACIÓ

• Segueixo els ensenyaments de Neville Goddard ("El poder de la conciencia", "La fe es tu fortuna"), també de l'Alícia Sánchez ("Todo es posible", "Tus deseos te están esperando") i de Raimon Samsó ("Supercoaching").
• "Formación en Metagenealogía Integral 2017" per Marianne Costa
• "Taller Progressivo. Elevando tu Energía: Sintoniza con tu Nuevo Destino" amb el Dr. Joe Dispenza 
• Curs de "Bases de la Bioneuroemoción" a l'Instituto Español de Bioneuroemoción (ieBNE)
• Curs de "PNL e Hipnosis ericksoniana aplicadas a la Bioneuroemoción" a l'ieBNE
• Curs de "Formaciones específicas en Bioneuroemoción" a l'ieBNE
• Diplomada en Naturopatia (aromateràpia, reflexologia podal, auriculoteràpia) al Gremi d'Herbolaris de Catalunya
• Tècnica en herboristeria, dietètica i nutrició al Gremi d'Herbolaris de Catalunya
• Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona
• Curs de "Flors de Bach (nivell 1 i 2)" a l'Institut de Shiatsu de Barcelona
• Seminari de "Terapeutica floral: la histeria i neurosis" impartit per Claudia Stern a l'Instituto Superior de Medicinas Tradicionales (ISMET)
• "Taller d'habilitats assertives i de tècniques d'enfrontament de l'estrès" a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
• "Tècnica de la metamorfosi" impartit per M. José Mas a l'ISMET
• Seminari de massatge emocional a Heilpraktiker Institut de Barcelona
• Curs de massatge neurosedant a l'Associació Cultural de Medicines Holístiques Sun Dance
• Reiki (1r i 2n nivell) del Sistema USUI Tibetà